La zonulina és una proteïna que ajuda a regular la permeabilitat de l’intestí, actuant sobre les unions que mantenen segellades les cèl·lules de la paret intestinal (les anomenades «tight junctions»).
Es produeix principalment a les cèl·lules de l’intestí i del fetge, i és també la molècula precursora de l’haptoglobina 2, per la qual cosa en ocasions ambdós termes s’utilitzen de manera equivalent en la literatura científica. A més del seu paper en la permeabilitat, participa en la immunitat innata de l’intestí i els seus nivells s’han vist augmentats en diferents malalties autoimmunes, com la celiaquia o la diabetis tipus 1.
Quan el sistema de la zonulina s’activa en excés, les unions estretes s’obren més del que és habitual, augmentant la permeabilitat intestinal - el que popularment es coneix com a «intestí permeable» - i permetent el pas de substàncies que poden desencadenar reaccions del sistema immunitari.
Aquest test mesura, mitjançant tècnica ELISA, la concentració de pèptids de la família de la zonulina (ZFP) en una mostra de femtes. Els nivells elevats s’han relacionat amb la malaltia celíaca, la diabetis mellitus tipus 1, la síndrome metabòlica, l’obesitat i altres malalties autoimmunes i inflamatòries, com l’esclerosi múltiple, l’artritis reumatoide, l’asma o les malalties inflamatòries intestinals.
Existeixen altres biomarcadors fecals, com la calprotectina, que s’utilitzen amb més freqüència per valorar la inflamació intestinal. Tot i així, la zonulina continua sent un dels paràmetres de referència per estudiar la integritat de la barrera intestinal.