Al·lèrgia
La Unitat d’Al·lèrgia col·labora amb pediatres i al·lergòlegs, entre altres especialistes, en:
- El diagnòstic de la patologia al·lèrgica quantificant paràmetres com la IgE total, la proteïna catiònica d’eosinòfils, la triptasa i la histamina mitjançant diversos tipus de mostra.
- La identificació dels possibles al·lèrgens responsables de la patologia al·lèrgica estudiant la presència o no d’IgE específica davant d’una àmplia bateria d’al·lèrgens respiratoris, al·lèrgens alimentaris, alguns al·lèrgens ocupacionals, al·lèrgens medicamentosos, verins d’insectes i al·lèrgens recombinants.
- El monitoratge de pacients sotmesos a teràpia hiposensibilitzant.
D’altra banda, col·labora amb digestòlegs i nutricionistes estudiant intoleràncies alimentàries per millorar la qualitat de vida de pacients amb trastorns gastrointestinals i altres patologies associades.
Fluoroimmunoassaig
- Detecció d’IgE específica davant d’al·lèrgens nadius i recombinants
- Detecció d’IgG específica davant d’al·lèrgens nadius i recombinants
- Detecció d’IgG4 específica davant d’al·lèrgens nadius i recombinants
- Quantificació de triptasa i proteïna catiònica d’eosinòfils
Enzimoimmunoassaig
- Quantificació d’histamina en plasma i orina
Inmunoblot
- Intolerància alimentària
Micro-array
- Detecció d’IgE específica davant d’al·lèrgens recombinants
Assajos funcionals
- Activació cel·lular per al·lèrgens
- Test d’alliberament d’histamina
Hormones
La Unitat d’Hormones ofereix a metges especialistes una eina fiable que els permet abordar, des d’un punt de vista analític, els diferents aspectes funcionals de les patologies relacionades amb les seves àrees clíniques respectives, que principalment són l’endocrinologia, l’oncologia i el diagnòstic prenatal.
En l’àmbit de les patologies endocrines, la unitat duu a terme de manera rutinària un ampli nombre de paràmetres sèrics, plasmàtics, urinaris i salivals que permeten conèixer el bon funcionament de totes les glàndules endocrines i, al mateix temps, per mitjà de proves funcionals, l’estat correcte de tots els eixos hormonals.
Oncologia se centra principalment en la determinació de marcadors tumorals que permeten a l’oncòleg clínic, juntament amb altres paràmetres, diagnosticar, caracteritzar, tractar i seguir l’evolució del pacient.
Relacionat amb el diagnòstic prenatal, mitjançant marcadors bioquímics i juntament amb marcadors ecogràfics, tracta d’establir de manera individual el risc d’embaràs afecte de cromosomopaties en el primer trimestre i de cromosomopaties i defectes del tub neural en el segon trimestre.
Radioimmunoassaig
(gamma/beta)
- Anàlisi d’hormones
- Detecció d’anticossos davant de receptors hormonals Vitamines i cofactors
Sistemes automatitzats
quimioluminescents
- Cribratge de preeclàmpsia
- Estudi d’hormones relacionat amb fertilitat
- Marcadors tumorals
- Detecció d’anticossos davant de receptors hormonals
Enzimoimmunoassaig
- Anàlisi d’hormones
Inmunologia
La Unitat d’Immunologia ofereix suport als professionals de diferents especialitats mèdiques en el diagnòstic, el seguiment i l’evolució de diferents patologies, entre les quals s’inclouen les d’origen autoimmunitari, infecciós, hemato-oncològic, reumàtic i les immunodeficiències, entre d’altres.
Dins de l’àmbit de la serologia infecciosa, aquesta unitat disposa de nombrosos algoritmes de decisió amb l’objecte de facilitar la discriminació entre infeccions actuals/recents i la presència d’anticossos residuals (immunitat), en especial en el cas de serologies relacionades amb l’embaràs. La unitat té a la seva disposició diferents mètodes d’anàlisi per a una mateixa prova, amb l’objecte d’oferir una millor comprensió del resultat.
En l’autoimmunitat es disposa d’un ampli catàleg de proves que abasten des dels anticossos no específics d’òrgan fins a múltiples antígens específics. La presència d’anticossos davant d’antígens tissulars i organoespecífics es duu a terme mitjançant immunofluorescència indirecta sobre cèl·lules Hep2, Crithidia luciliae o preparacions de teixits, i les tècniques ELISA, RIA i Immunoblot es reserven per a la detecció d’anticossos davant d’antígens específics.
Pel que fa a immunodeficiències i malalties hemato-oncològiques, hi convergeixen les tècniques de fenotipificació de cèl·lules hematològiques, quantificació de cèl·lules limfoides, immunoglobulines, factors de complement i proteïnes plasmàtiques.
Detecció d’autoanticossos mitjançant fluorescència indirecta (IFI)
Detecció d’anticossos específics a antígens neuronals (Immunoblot i IFI)
Detecció d’anticossos relacionats amb malalties autoimmunitàries sistèmiques (IFI, ELISA, multiplex i Immunoblot)
Detecció d’anticossos relacionats amb malalties autoimmunitàries organoespecífiques (IFI, ELISA i Immunoblot)
Serologia infecciosa
- Serologia vírica, bacteriana i parasitària mitjançant quimioluminescència, multiplex i IFI
Citometria de flux
- Poblacions limfocitàries Estudi d’antígens leucocitaris (HPN, tipificació de leucèmies) Estudi d’antigen HLA B27 Estudis de fertilitat Diagnòstic d’anèmia hemolítica autoimmunitària Seguiment de la infecció per borrèlia Perfil ILMI
Immunoquímica
- Quantificació d’immunoglobulines i proteïnes plasmàtiques
Enzimoimmunoassaig i multiplex
- Proteïnes relacionades amb inflamació Osteoporosi
