Dormir vuit hores, anar a dormir a una hora raonable i, tot i així, despertar-se amb la sensació de no haver descansat. O necessitar diversos dies (o fins i tot setmanes) per tornar a adaptar-se a la rutina després de les vacances.

Són situacions més habituals del que sembla i, sovint, s’atribueixen simplement a la falta de son o al cansament acumulat. Tanmateix, hi ha un altre factor que pot influir de manera important en com descansem i com ens adaptem als horaris: el rellotge biològic.

Però què passa quan aquest rellotge deixa d’estar sincronitzat?

Què és realment el rellotge biològic?

El nostre organisme disposa d’un sistema intern que coordina nombrosos processos fisiològics al llarg del dia. Aquest «rellotge biològic», també conegut com a ritme circadiari, regula funcions tan importants com:

• El moment en què sentim son.
• Els períodes de major energia i concentració.
• L’alliberament de determinades hormones.
• La temperatura corporal.
• Els cicles de descans i activitat.

Per mantenir-se sincronitzat, aquest rellotge utilitza principalment la llum natural com a referència. Tanmateix, també hi poden influir factors com els horaris de son, els àpats, l’activitat física o els canvis bruscos de rutina.

Per això, després d’unes vacances, d’un viatge amb canvi horari o d’un període d’horaris irregulars, l’organisme pot necessitar temps per tornar a ajustar-se.

No totes les persones tenen el mateix cronotip

Segur que coneixes algú que està ple d’energia a primera hora del matí, mentre que altres persones senten que comencen a rendir millor al final del dia.

Això no significa que unes siguin més disciplinades que altres. En gran part, respon al cronotip, és a dir, la predisposició natural de cada persona a estar més activa al matí, a la tarda o en un punt intermedi.

De manera general, podem distingir tres cronotips:

• Matutí: les persones solen despertar-se amb facilitat i concentren el seu major rendiment durant les primeres hores del dia.
• Intermedi: presenten una adaptació més flexible als horaris habituals.
• Vespertí: tendeixen a sentir-se més actives a la tarda o a la nit i els costa més matinar.

Cap cronotip és millor que un altre. El problema apareix quan el nostre rellotge biològic i les exigències del dia a dia no van en la mateixa direcció.

Per exemple, una persona amb tendència vespertina que s’ha d’aixecar molt d’hora cada matí pot experimentar una sensació constant de son o de falta de descans, fins i tot encara que dormi un nombre suficient d’hores.

Què és la cronodisrupció?

La cronodisrupció és un estat en què el rellotge biològic deixa d’estar correctament sincronitzat amb els ritmes naturals de l’organisme o amb les demandes de la vida diària.

En altres paraules, és com si el nostre «rellotge intern» i els nostres horaris deixessin d’anar al mateix compàs.

Aquesta desincronització pot afectar diferents ritmes biològics, com el cicle son-vigília o els períodes d’activitat i descans, dificultant que l’organisme funcioni de manera coordinada.

Tot i que pot aparèixer per diferents motius, és més freqüent en persones que:

• Treballen amb torns rotatoris o nocturns.
• Fan viatges freqüents amb canvis de fus horari (jet lag).
• Modifiquen habitualment els seus horaris de son.
• Experimenten canvis importants en les seves rutines, com passa després de les vacances o durant determinats períodes laborals.

Quan aquesta situació es manté en el temps, no només pot afectar la qualitat del son. També s’ha associat amb un major risc de desenvolupar determinades malalties o amb l’empitjorament de patologies ja existents.

Per això, identificar si existeix una alteració del ritme circadiari pot ser un pas important per comprendre l’origen d’alguns problemes relacionats amb el descans i valorar estratègies dirigides a tornar a sincronitzar el rellotge biològic.

Quin paper té la melatonina en aquest procés?

La melatonina és una hormona que participa en la regulació del ritme circadiari. La seva producció varia de manera natural al llarg del dia i ajuda l’organisme a identificar quan és el moment de preparar-se per dormir.

Tanmateix, més enllà de conèixer un valor aïllat, resulta molt més útil observar com evoluciona la melatonina durant el dia i comprovar si aquest comportament és l’esperat segons el cronotip de cada persona.

Precisament per això, l’estudi de la corba de melatonina permet avaluar el ritme circadiari i identificar possibles estats de cronodisrupció. Per fer-ho, s’analitza la concentració de melatonina en saliva en diferents moments del dia i es compara amb el cronotip de la persona.

Com es pot estudiar si el rellotge biològic està sincronitzat?

Actualment existeixen proves específiques que permeten analitzar el funcionament del rellotge biològic de manera objectiva.

El Test de Melatonina de Laboratorio Echevarne avalua la concentració de melatonina en saliva en diferents moments del dia i la compara amb el cronotip de la persona. A més, incorpora qüestionaris validats que avaluen el cronotip, la qualitat del son, la somnolència diürna i un diari de son, oferint una visió global del ritme circadiari de cada persona.

Gràcies a aquest enfocament és possible conèixer si existeix un desfasament entre el rellotge biològic i el cronotip, informació que pot ser útil per comprendre determinades alteracions del son i orientar les mesures més adequades per afavorir la sincronització del ritme circadiari.

Quan pot ser útil estudiar el rellotge biològic?

Comprendre com funciona el nostre rellotge biològic pot aportar informació d’interès quan existeixen dificultats persistents relacionades amb el son o l’adaptació a determinats horaris.

Aquest tipus d’avaluació pot ser especialment útil en persones que presenten alteracions del ritme de son relacionades amb canvis d’horari, treball a torns o jet lag. També pot aportar informació en persones amb estrès de llarga durada, síndrome d’esgotament professional o en aquelles que volen conèixer millor el seu ritme biològic per gestionar la seva salut de manera proactiva.

Perquè, de vegades, el problema no és dormir menys, sinó dormir en un moment que no coincideix amb el funcionament natural del nostre organisme.

A Laboratorio Echevarne, l’Estudi del Son analitza la corba de melatonina juntament amb el cronotip i altres paràmetres relacionats amb el descans per identificar possibles estats de cronodisrupció. Aquesta informació s’ha d’interpretar sempre en el context clínic de cada persona i juntament amb la valoració d’un professional sanitari.