Hi ha persones que semblen progressar ràpidament quan entrenen amb peses, mentre que d’altres destaquen en esports de resistència com córrer, nedar o anar en bicicleta. Fins i tot seguint un pla d’entrenament similar, els resultats poden ser molt diferents.

Vol dir això que algunes persones neixen amb una major predisposició per a la força o la resistència? La resposta és més complexa del que sembla. El rendiment esportiu depèn de múltiples factors, com l’entrenament, l’alimentació, el descans o l’experiència, però la genètica també té un paper important en la manera com el nostre organisme respon a l’exercici.

Conèixer aquesta predisposició no determina fins on pot arribar un esportista, però sí que pot ajudar a comprendre millor les seves capacitats i a personalitzar la planificació de l’entrenament.

Quina diferència hi ha entre la força i la resistència?

La força i la resistència són dues capacitats físiques fonamentals, tot i que responen a necessitats diferents de l’organisme.

La força és la capacitat de generar tensió muscular per dur a terme moviments intensos durant un període curt de temps. És essencial en disciplines com l’aixecament de peses, l’esprint o determinats esports d’equip, on predominen els esforços explosius.

La resistència és la capacitat de mantenir un esforç durant més temps retardant l’aparició de la fatiga. És especialment important en activitats com el running, el ciclisme, la natació o el triatló.

Tanmateix, no es tracta de capacitats excloents. La majoria d’esports requereixen una combinació de totes dues i es poden desenvolupar mitjançant l’entrenament. El que varia d’una persona a una altra és la facilitat amb què l’organisme s’adapta a cada tipus d’esforç.

Per què algunes persones responen millor a l’entrenament que d’altres?

És una situació habitual: dues persones segueixen un programa d’entrenament molt semblant, però obtenen resultats diferents.

Això passa perquè l’adaptació a l’exercici depèn de nombrosos factors que actuen conjuntament, entre els quals hi ha:

• El tipus, la intensitat i la freqüència de l’entrenament.
• L’alimentació i l’estat nutricional.
• La qualitat del descans i la recuperació.
• L’edat i l’estat de salut.
• L’experiència esportiva.
• La predisposició genètica.

Per aquest motiu, mentre que algunes persones desenvolupen força amb relativa facilitat, d’altres responen millor als entrenaments de resistència o necessiten més temps per recuperar-se després de l’esforç.

Com influeix la genètica en el rendiment esportiu?

La genètica no determina l’èxit esportiu ni existeix un únic «gen de l’esportista». El rendiment físic és un tret complex en el qual intervenen múltiples gens juntament amb factors ambientals, com l’entrenament o l’estil de vida.

No obstant això, la investigació científica ha identificat variants genètiques relacionades amb diferents aspectes del rendiment físic, entre els quals hi ha:

• La resposta a l’entrenament de força.
• L’adaptació a l’exercici de resistència.
• La recuperació muscular després de l’esforç.
• El metabolisme energètic.
• Processos relacionats amb la inflamació i la reparació dels teixits.

Aquesta informació no permet predir el rendiment d’una persona, però sí que pot ajudar a comprendre millor com respon el seu organisme a l’exercici i orientar una planificació esportiva més personalitzada.

Com saber si tens una major predisposició per a la força o la resistència?

Actualment existeixen estudis genètics que analitzen variants relacionades amb el rendiment esportiu per conèixer millor com respon l’organisme a l’entrenament.

Aquests estudis no substitueixen la planificació realitzada per entrenadors o professionals sanitaris, ni determinen quin esport ha de practicar una persona. Tot i això, poden aportar informació útil sobre la resposta a l’entrenament, la recuperació o el metabolisme energètic, ajudant a adaptar la preparació física i l’estratègia nutricional a les característiques individuals.

SportChip: un estudi genètic per personalitzar l’entrenament

SportChip és l’estudi genètic de Laboratori Echevarne orientat al rendiment esportiu. Analitza 52 gens relacionats amb tres àrees clau: la nutrició esportiva, el rendiment físic i factors associats al risc de lesions i inflamació. A partir d’aquesta informació, l’informe ofereix recomanacions personalitzades per orientar l’entrenament i l’estratègia nutricional segons les característiques de cada persona.

Com que l’ADN es manté estable al llarg de tota la vida, aquesta anàlisi només cal fer-la una vegada. Els seus resultats s’han d’interpretar conjuntament amb altres factors, com l’entrenament, l’alimentació, el descans i els objectius esportius.

FAQs

Per què dues persones obtenen resultats diferents amb el mateix entrenament?

Encara que dues persones segueixin el mateix pla d’entrenament, els resultats poden ser diferents. Això és perquè la resposta a l’exercici depèn de múltiples factors, com l’edat, la condició física, l’alimentació, el descans, l’experiència esportiva i la predisposició genètica. Tots aquests factors influeixen en la capacitat de l’organisme per adaptar-se a l’entrenament.

Es pot ser bo tant en esports de força com de resistència?

Sí. La força i la resistència no són capacitats excloents i totes dues es poden desenvolupar mitjançant l’entrenament. És habitual que una persona tingui més facilitat per progressar en una d’elles, però la majoria d’esports requereixen una combinació de totes dues per assolir un bon rendiment.

Com puc saber si tinc una major predisposició per a la força o la resistència?

Els estudis genètics esportius analitzen variants relacionades amb diferents aspectes del rendiment físic, entre ells la resposta a l’entrenament de força i de resistència. Aquesta informació no prediu l’èxit esportiu, però pot ajudar a comprendre millor com respon l’organisme a l’exercici i orientar una planificació de l’entrenament més personalitzada, sempre conjuntament amb altres factors com l’alimentació, el descans i els objectius esportius.

Un estudi genètic em pot dir quin esport hauria de practicar?

No. Un estudi genètic no determina quin és l’esport més adequat per a una persona ni en prediu el rendiment. El que sí que pot aportar és informació sobre determinades característiques relacionades amb la resposta a l’entrenament, la recuperació o el metabolisme energètic, que pot ser útil per personalitzar la preparació física.

Cal fer l’estudi genètic més d’una vegada?

No. L’ADN es manté estable al llarg de la vida, de manera que aquest tipus d’anàlisi acostuma a realitzar-se una única vegada. Els resultats es poden continuar utilitzant per adaptar la planificació esportiva en diferents etapes o davant de nous objectius d’entrenament.

En resum

No existeix una resposta única a la pregunta de si una persona és «més de força o de resistència». Totes dues capacitats es poden desenvolupar mitjançant l’entrenament i depenen de múltiples factors. Tot i això, la genètica és una de les peces que ajuda a explicar per què cada organisme respon de manera diferent a l’exercici.

Conèixer aquesta informació pot ser útil per comprendre millor les capacitats individuals i avançar cap a un entrenament més personalitzat, sempre tenint en compte que el rendiment esportiu és el resultat de la combinació entre la genètica, l’entrenament, l’alimentació, el descans i la constància.