El seminograma és una de les principals proves utilitzades per avaluar la salut seminal i la funció reproductiva masculina. A través de l’anàlisi d’una mostra de semen, permet estudiar diferents característiques relacionades amb els espermatozoides i amb el mateix líquid seminal.

Tot i que se sol associar a l’estudi de la fertilitat, la informació que proporciona pot ser útil en diferents situacions clíniques, com ara la valoració d’alteracions reproductives, l’estudi de processos inflamatoris o infecciosos, el seguiment després d’una vasectomia o el control de determinats tractaments.

Però quins paràmetres s’analitzen exactament en un seminograma i què significa cadascun?

Què és un seminograma?

El seminograma, també anomenat espermiograma, és una anàlisi que estudia les característiques físiques i cel·lulars del semen.

La prova permet valorar paràmetres com el volum de la mostra, la concentració d’espermatozoides, la seva mobilitat, morfologia i vitalitat, a més d’altres característiques del semen, com el pH, la viscositat o el temps de liqüefacció.

Aquests paràmetres aporten informació complementària. Per això, el resultat d’un seminograma no s’ha d’interpretar a partir d’un únic valor aïllat, sinó tenint en compte el conjunt de resultats i, quan sigui necessari, altres dades clíniques.

Què s'analitza en el semen?

• Volum seminal.

El volum seminal fa referència a la quantitat total de semen obtinguda en la mostra.

El semen està format pels espermatozoides i per diferents líquids produïts principalment per les glàndules accessòries de l’aparell reproductor masculí, entre les quals hi ha la pròstata i les vesícules seminals.

Un volum que es trobi fora dels valors de referència pot tenir diferents causes i s’ha d’interpretar juntament amb la resta de paràmetres del seminograma.

• Concentració espermàtica

La concentració espermàtica indica quants espermatozoides hi ha per mil·lilitre de semen.

Aquest paràmetre és diferent del nombre total d’espermatozoides de la mostra: per obtenir aquest últim, es tenen en compte tant la concentració com el volum seminal.

Una concentració baixa pot reduir la quantitat d’espermatozoides disponibles per arribar a l’òvul i, per tant, es pot associar a una probabilitat de fecundació més baixa. Tanmateix, una concentració alterada per si sola no permet determinar si hi ha infertilitat.

• pH, viscositat i liqüefacció

El seminograma també permet estudiar determinades característiques físiques del semen.

El pH proporciona informació sobre l’equilibri acidobàsic de la mostra. D’altra banda, la viscositat fa referència a la seva consistència i la liqüefacció és el procés mitjançant el qual el semen passa d’un estat inicialment més gelatinós a un de més fluid després de l’ejaculació.

Les alteracions en aquests paràmetres poden estar relacionades amb el funcionament de les glàndules accessòries i s’han de valorar juntament amb la resta de resultats.

• Mobilitat: com es desplacen els espermatozoides?

La mobilitat espermàtica descriu la capacitat dels espermatozoides per desplaçar-se.

No tots els espermatozoides que presenten moviment es desplacen de la mateixa manera. Per això, l’anàlisi distingeix diferents patrons de mobilitat, amb una atenció especial a la mobilitat progressiva, és a dir, aquella en què els espermatozoides avancen de manera efectiva.

La mobilitat és un paràmetre important perquè els espermatozoides han de poder avançar per tal que es produeixi la fecundació.

Una mobilitat reduïda pot dificultar aquest procés, tot i que el seu significat s’ha d’interpretar conjuntament amb la concentració, la morfologia i la resta de paràmetres seminals.

• Morfologia: com són els espermatozoides?

La morfologia espermàtica avalua la forma i l’estructura dels espermatozoides i determina quina proporció presenta característiques considerades normals.

En aquesta anàlisi s’observen aspectes com el cap, la peça intermèdia i la cua de l’espermatozoide.

La morfologia és un altre dels paràmetres que contribueixen a valorar la qualitat seminal. Una proporció reduïda d’espermatozoides amb morfologia normal es pot associar a una capacitat reproductiva més baixa, però, novament, no s’ha d’interpretar de manera aïllada.

• Vitalitat: quants espermatozoides són vius?

La vitalitat espermàtica indica el percentatge d’espermatozoides vius en la mostra.

Aquest paràmetre adquireix una importància especial quan s’observa una mobilitat reduïda, ja que un espermatozoide immòbil pot estar viu però no presentar moviment, o bé estar mort.

Per aquest motiu, analitzar la vitalitat permet complementar la informació obtinguda a partir de l’estudi de la mobilitat.

 

Es poden detectar signes d'inflamació?

A més d’estudiar els espermatozoides, en determinades circumstàncies el seminograma pot valorar la presència de cèl·lules inflamatòries, principalment leucòcits.

Una quantitat elevada de leucòcits en el semen es pot associar a processos inflamatoris o infecciosos de l’aparell reproductor. La inflamació també pot afavorir un entorn d’estrès oxidatiu, que pot afectar la funció espermàtica.

La presència de leucòcits, per si sola, no n’estableix l’origen. Quan els resultats ho indiquen, pot ser necessari fer proves complementàries per determinar si hi ha una infecció o una altra causa d’inflamació.

Què significa tenir un seminograma alterat?

 

Un resultat fora dels valors de referència no significa necessàriament que hi hagi infertilitat.

És important entendre que aquests valors de referència no representen una frontera absoluta entre fertilitat i infertilitat. La capacitat reproductiva masculina depèn de múltiples factors i, per això, el resultat s’ha d’interpretar tenint en compte el conjunt de paràmetres i el context de cada persona.

A més, els paràmetres seminals poden presentar variacions entre diferents mostres. Per aquest motiu, quan es detecten alteracions, el professional sanitari pot recomanar repetir l’anàlisi i/o fer altres proves per completar l’estudi.

• El seminograma no avalua únicament la fertilitat

Tot i que el seu ús més conegut és l’estudi de la funció reproductiva masculina, el seminograma pot aportar informació en altres situacions.

1. Seguiment després d’una vasectomia

Després d’una vasectomia, l’anàlisi del semen es pot utilitzar per comprovar la presència o absència d’espermatozoides en la mostra i determinar si el procediment ha aconseguit el resultat esperat.

2. Estudi de processos inflamatoris o infecciosos

La presència de determinades cèl·lules o d’alteracions en els paràmetres seminals pot orientar cap a la necessitat d’investigar possibles processos inflamatoris o infecciosos del tracte reproductor.

3. Seguiment de determinats tractaments

L’anàlisi seminal també es pot utilitzar per controlar els canvis en els paràmetres espermàtics en determinades situacions clíniques o durant alguns tractaments mèdics.

4. Alteracions de l’aparell reproductor masculí

Los resultados del seminograma pueden formar parte del estudio de determinadas alteraciones testiculares o del aparato reproductor masculino. Por ejemplo, en pacientes con varicocele, el análisis seminal puede ayudar a valorar cómo puede estar afectada la función espermática.

 

Com s'interpreta un seminograma?

La interpretació d’un seminograma s’ha de fer valorant tots els paràmetres en conjunt.

Per exemple, una concentració espermàtica reduïda no té necessàriament el mateix significat si la mobilitat i la morfologia es troben dins dels valors esperats que quan hi ha alteracions simultànies en diversos paràmetres.

De la mateixa manera, un resultat alterat no permet establir per si sol un diagnòstic d’infertilitat. Quan hi ha resultats anòmals, el professional sanitari pot valorar la necessitat de repetir l’anàlisi o complementar-la amb altres proves, tenint en compte els antecedents i la situació clínica de la persona.

Una prova que aporta informació sobre la salut seminal

El seminograma permet obtenir una visió general de diferents característiques del semen i dels espermatozoides: quants n’hi ha, com es desplacen, quin aspecte presenten, quants són vius i quines són algunes de les característiques del líquid seminal.

Per això, constitueix una eina important dins de la valoració de la salut reproductiva masculina i pot formar part de l’estudi de diferents situacions clíniques.

Si voleu conèixer l’estat de la vostra salut seminal, podeu fer el nostre test de seminograma i obtenir informació sobre els principals paràmetres analitzats en la mostra.